Matthias Goerne i Elisabeth Leonskaja a Vilabertran

Foto: Els dos artistes uns moments abans de començar el recital d'ahir a la nit a l'església de Santa Maria de Vilabertran.

Ahir nit vaig assistir, molt ben acompanyat, al recital de lieder del baríton Matthias Goerne i la pianista Elisabeth Leonskaja, dintre de la XVena Schubertíada de Vilabertran. El concert era el primer d’una sèrie que seguirà l’any vinent i successius, i completaran la integral dels lieder de Schubert.

El programa, exposat a continuació, va ser exclusivament dedicat al gran compositor vienès.

I part
Quatre lieder amb text de Johann Mayrhofer:

Fahrt zum Hades (Viatge a l’Hades) D 526
Heliopolis I D 753
Heliopolis II D 754
Freiwilliges Versinken (Enfonsament voluntari) D 700

Tres lieder amb text de Karl Gottfried Ritter von Leitner:
Das Weinen (Plorar) D 926
Des Fischers Liebesglück (Felicitat amorosa del pescador) D 933
Der Winterabend (La nit d’hivern) D 938

Tres lieder amb text de Johann Mayrhofer:
Memnon (Memnó) D 541
Lied eines Schiffers an die Dioskuren (Cançó d’un mariner als Dioscurs) D 360
Der Schiffer (El navegant) D 536

II part:
Cinc lieder amb text de Friedrich Schiller:

Sehnsucht (Anhel) D 636
Der Jüngling am Bache (El jove prop del rierol) D 638
An Emma (A Emma) D 113
Der Pilgrim (El pelegrí) D 794
Gruppe aus dem Tartarus (Grup del Tàrtar) D 583

Tres lieder amb text de Johann Wolfgang von Goethe:

Grenzen der Menschheit (Límits de la humanitat) D 716
Hoffnung (Esperança) D 295
Willkommen und Abschied (Benvinguda i comiat) D 767

A aquestes alçades, parlar de la veu de Matthias Goerne pot semblar repetitiu però, en un espai com l’església del Monestir de Vilabertran, la seva vocalitat arribava de manera realment impactant als espectadors, per cert, totalment entregats a la sublim capacitat interpretativa d’aquest gran artista. Goerne es belluga molt quan canta i els seus moviments no són precisament exemple d’elegància com tampoc no ho és la manera d’eixugar-se la suor amb els dits, havent-hi com hi ha fantàstics mocadors. Així mateix la seva manera d’inspirar aire per la boca és tan vehement i sonora que, a vegades, fins i tot arriba a fer-te patir. Al cap d’una estona d’observació, però, vas veient que aquests moviments no fan res més que reforçar la seva capacitat interpretativa i la respiració sorollosa va seguida d’una sonoritat tan captivadora que te’n arribes a oblidar. Per tant, que es bellugui i respiri tant com vulgui! Quasi m’atreviria a dir: Visca el moviment!
Goerne és capaç d'expressar els sentiments més diversos a través d'una vocalitat contundent quan és necessari però també delicada i sublim quan convé. Així , al llarg de tot el programa, vam poder gaudir d'un seguit de matisos realment captivador i d'una musicalitat que arribava a fer estremir.

La pianista acompanyant, Elisabeth Leonskaja, ben coneguda dels ambients musicals com a gran concertista de piano, era, en canvi, la primera vegada que molts de nosaltres la veiem acompanyar un cantant. Jo crec que tots plegats varem notar justament això: que no era una pianista acompanyant habitual. El piano, un Stenway de cua no va sonar com jo, al menys, esperava. Va mancar claredat de so. Les melodies del piano que contrapuntejaven el cant no van ser mai prou expressives i van quedar en un segon pla. Cal dir, però, que a la segona part aquest aspecte va millorar bastant, encara que no del tot. He de confessar que vaig enyorar en Roger Vignoles més d’una vegada.

El recital va ser llarg i cansat per part sobre tot del cantant i, al final, ens van oferir una sola propina: Im Abendrot (Al capvespre) del mateix Franz Schubert amb text de Karl Lappe (D 799) que va ser una veritable delícia i bàlsam per a tots nosaltres.