Avui us voldria parlar breument de Giuseppe Di Stefano. Un cantant amb la veu d'or, amb un fraseig i una dicció exemplars i una manera de cantar que sortia directament del cor.
Les seves sobrades facultats li van permetre cantar sense tenir massa cura de la col·locació de la veu, l'emissió de la qual era totalment oberta, cosa que si bé li facilitava la dicció i li permetia cantar amb una claredat de pronúncia prodigiosa, el va desgastar, en canvi, i des del punt de vista vocal, abans d'hora. Com diria l'enyorat Dr. Colomer Pujol, va cantar sempre amb el capital en lloc de fer-ho amb els interessos. Tot i així, les seves interpretacions han esdevingut antològiques i ha estat font d'inspiració per a molts cantants entre els que hi han Josep Carreras o el recentment traspassat Luciano Pavarotti.
Escoltant i veient aquest video, on hi canta la conegudíssima ària "Vesti la giubba..." de I Pagliacci, de Leoncavallo, podreu disfrutar de l'elegància del seu cant, la bellesa de la veu i la dicció sempre plena de matisos i riquesa emocional. Al mateix temps, però, podreu copsar la manera oberta d'emetre la veu que feia patir els qui sabien de què anava això del cant.
Les seves sobrades facultats li van permetre cantar sense tenir massa cura de la col·locació de la veu, l'emissió de la qual era totalment oberta, cosa que si bé li facilitava la dicció i li permetia cantar amb una claredat de pronúncia prodigiosa, el va desgastar, en canvi, i des del punt de vista vocal, abans d'hora. Com diria l'enyorat Dr. Colomer Pujol, va cantar sempre amb el capital en lloc de fer-ho amb els interessos. Tot i així, les seves interpretacions han esdevingut antològiques i ha estat font d'inspiració per a molts cantants entre els que hi han Josep Carreras o el recentment traspassat Luciano Pavarotti.
Escoltant i veient aquest video, on hi canta la conegudíssima ària "Vesti la giubba..." de I Pagliacci, de Leoncavallo, podreu disfrutar de l'elegància del seu cant, la bellesa de la veu i la dicció sempre plena de matisos i riquesa emocional. Al mateix temps, però, podreu copsar la manera oberta d'emetre la veu que feia patir els qui sabien de què anava això del cant.
2 comentaris:
Les seves antològiques interpretacions amb la Callas em van fer estimar l'òpera. Sobretot La Traviata
No m'estranya perquè la seva Traviata és de posar la pell de gallina.
Publica un comentari a l'entrada