dijous, 20 de maig de 2010

Der Rosenkavalier al Liceu

Fotos: Martina Serafin, Sophie Koch, Ofèlia Sala i Peter Rose (a l'imatge en el paper de Boris).

Abans de res voldria comentar-vos que no us poso les habituals fotografies d'Antoni Bofill que es podien baixar de la web del Liceu perquè, per raons que desconec, ja no es pot fer.
Després de 25 anys, ha reaparegut al Liceu la celebèrrima òpera de Richard Strauss El Cavaller de la Rosa amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal i que s'ha representat sota el següent llarguíssim repartiment:

La Mariscala: Martina Serafin
Baró Ochs: Peter Rose
Octavian: Sophie Koch
Senyor de Faninal:
Franz Grundheber
Sophie: Ofèlia Sala
Marianne Leitmetzerin: Amanda Mace
Valzacchi: Francisco Vas
Annina: Julia Juon
Comissari de policia: Alessandro Guerzoni
Majordom de la Mariscala/Hostaler: Roger Padullés
Majordom de Faninal: Josep Fadó
Notari: Marc Pujol
Cantant italià: Josep Bros
Una modista: Michelle Marie Cook
Perruquer: Jesús J. Gonzalez
Una vidua noble: Carme Ginesta
Tres òrfenes nobles: Sandra Codina, Marta Polo, Maria Such
Venedor d'animals: Airam Hernández
Quatre lacais: José Luis Casanova, Leo Paul Chiarot, Pierpaolo Palloni, Carles Prat
Quatre cambrers: Ignasi Campà, Xavier Comorera, Sung Min Kang, Miquel Rosales
Porter: Dimitar Darlev
Mohammed: Amiru Barbero

Direcció musical: Michael Boder
Direcció d'escena: Uwe Eric Laufenberg
Producció: Semperoper Sächsische Staatsoper (Dresden)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu (director del Cor: José Luis Basso)
Cor infantil Amics de la Unió de Granollers (director: Josep Vila i Jover)





He de dir que la presentació escènica m'ha agradat, tot i el que s'hagi pogut dir per aquí o per allà. L'escenografia dels tres actes i la il·luminació han estat, per a mi, molt adequades i el moviment dels actors també. val a dir que el canvi d'època no m'ha molestat el més mínim. Dit això, passem a la part musical i canora.

La soprano Martina Serafin té una presència escènica i una elegància aristocràtica que li va de perles per a fer el paper de Mariscala. La veu, a més és gran, plena, bella en el centre i greus i una mica "agressiva" als aguts, però va cantar la seva part amb brillantor i musicalitat i una prestació escènica considerable.

La mezzo Sophie Koch, per a mi, la millor del repartiment, va cantar el paper d'Octavian amb una veu bonica, molt ben timbrada i projectada i amb una homogeneïtat de registre admirable. Sempre amb una afinació i musicalitat d'una pulcritud sense màcula, ha complert la seva prestació escènica de jove amant de la Mariscala de manera convincent.

Ofèlia Sala ha estat una Sophie ben cantada amb la seva veu petita, lleugera i de vibrador peculiar. S'ha sentit però molt bé entre les grans veus de les seves companyes de repartiment, sempre interpretant amb bon gust i musicalitat.

Peter Rose en el paper del Baró Ochs de Lerchenau ha fet una prestació molt brillant, ben actuada, amb vis còmica però sense exageracions, musicalment precisa, amb una veu lírica ben projectada i amb uns greus que, sense ser espatarrants, es sentien perfectament.

El veterà Franz Grunheber ha complert molt bé en el paper de Faninal i pare de Sophie. La seva entrada durant el segon acte ha estat contundent en el seu desplegament vocal i ha seguit durant la resta de la funció en plena forma.

Josep Bros va interpretar el paper del cantant italià que té una partitura difícil i especialment aguda. Bros que darrerament sembla que s'ha decantat per papers més lírics que no pas lleugers canta amb un centre diguem-ne una mica eixamplat (recorda, salvant les distàncies, la manera de cantar de Josep Carreras) i això li treu, crec, facilitat a l'agut, emetent-lo de manera massa justa, amb un vibrador propi d'un cantant de més edat. Em va fer patir una mica.

Els demés participants han complert abastament amb les seves respectives parts. Deixeu-me assenyalar especialment les bones prestacions d'Amanda Mace, Julia Juon i Roger Padullés i la impagable participació de Francisco Vas tan artista com sempre.

La direcció musical de Michael Boder va ser molt aplaudida per la bona concertació escena-fossat, la contenció orquestral que va deixar sentir sempre els cantants i la conducció més aviat camerística de la densa partitura de Richard Strauss.



Foto: salutació final el dia de l'assaig general.

3 comentaris:

Music for the child ha dit...

Jo també vaig anar a l'assaig general i em va agradar molt, quina partiturassa, tu!

Sophie Koch la millor, i la resta del repartiment molt ben equilibritat pel que fa a la qualitat vocal.

EL trio final va ser estremidor, llàstima que potser aquell si natural de la Mariscala era una mica cridat.

carina pujol rafols ha dit...

Buenas noches, Josep:
gracias por la crítica, la estaba esperando, yo iré el viernes a verla y antes me interesa saber la opinión de los más entendidos.
He encontrado a faltar la crítica de El rapto en el serrallo, la cual fui a ver también.
Gracias por este blog, siempre aprendo algo.
Carina Pujol Rafols

Josep Rumbau ha dit...

És cert que la Martina Serafin cridava els aguts però això no va desmerèixer una molt bona prestació global.
Carina, no vaig escriure res sobre El Rapte en el Serrall perquè va coicidir en dies de molta feina i poques ganes d'escriure al blog. Tot i això em va agradar força.