LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS. I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dissabte, 13 de març del 2010
"Il faut partir" La fille du régiment. Patrizia Ciofi
Otra ilustración, ahora con Patrizia Ciofi en la sentida aria "Il faut partir" de La fille du régiment de G. Donizetti, aquí en otra producción pero con el mismo calor interpretativo. Génova 2007.
Etiquetes:
Donizetti,
Il faut partir,
La Fille du Régiment,
Patrizia Ciofi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No es lo mismo que un directo, pero la verdad es que suena increíble.
Gracias!
Em va agradar molt també la de la segona funció, aquesta cantant que es diu Nino Machaidze, realment molt notable. I la Ciofi molt bona sempre.
Vaig assistir a la retransmissió de la Fille du Régiment al Teatre Municipal de Girona.
El públic aplaudia, i es reprimia ja que no ens podien sentir els intèrprets. Tot i no compartir el mateix espai ni les vibracions musicals en directe, va ser molt espectacular ja que a la pantalla podíem veure primers plans dels cantants que mai en el teatre havia pogut gaudir abans. Des d'un tercer, quart o cinquè pis, que és on normalment he anat jo en el Teatre del Liceu, no es pot percebre el rostre, la tècnica, l'expressió,etc.
Molt bonica la veu de Florez; una veu que enamora. I la Ciofi, és veritat que ho dóna tot a l'escenari, és una lleugera amb facilitat d'aguts i una exprissivitat genial; però en el centre de la veu i al llarg de `'òpera la veu fa patir de cansament: molts diàlegs, moltes acrobàcies físiques i sobretot molt de geni encarnant el personatge de la jove Marie.
Bravo pel muntatge.
Maite Mer
Publica un comentari a l'entrada