LLOC DE TROBADA, DISCUSSIÓ I INTERCANVI D'IDEES, INFORMACIÓ, ANÈCDOTES I EXPERIÈNCIES SOBRE TOT ALLÒ QUE FA REFERÈNCIA ALS TRASTORNS I MALALTIES DELS CANTANTS LÍRICS, AIXÍ COM DE L'ÒPERA EN GENERAL I ELS SEUS INTÈRPRETS.
I, PER SUPOSAT, DE TOT ALLÒ QUE CREGUI CONVENIENT, VISIÓ CRÍTICA INCLOSA DE LES ÒPERES, CONCERTS O RECITALS QUE PUGUI VEURE.
dimarts, 6 de març del 2007
Problema resuelto
Se ha podido resolver ya el problema que teníamos ayer con los archivos PDF. La operatividad del libro virtual "Medicina del Cant" ha sido del todo restablecida.
No és cap contradicció. La música de Carlos Santos, al menys la pianística, és totalment tonal, una mica enequètica, repetitiva, minimalista pero tonal. Però el què m'interessa de Carlos Santos no és tant la seva música com el seu espectacle global i l'humor que hi concentra.
No conec bé en Mehdlau, però fa uns dies anant en el cotxe vaig sentir a Catalunya Música (o potser a Radio Clàssica?)un troç d'aquest disc i em va interessar força. No m'he expressat bé en referència a la tonalitat. Volia dir simplement que la música de Carles Santos, al menys la pianística que jo he sentit, no segueix el llenguatge musical emprat pels compositors contemporanis del tipus de Guinjoan, Benguerel, Turina (el del Don Quixot al liceu)que no m'interessen gaire gens, no tant pel llenguatge musical en sí, sinó perquè la seva música no m'arriba. Potser no és prou bona o potser jo no la sé captar. La música d'Alban Berg, tot i ser difícil al principi i seguir un llenguatge musical semblant, la trobo interessant de veritat i m'arriba, com també m'arriba en Schomberg. En fí, que això de la música és personal i intransferible. Estic molt interessat ara en veure i sentir l'òpera "Boulevard Solitude" de Hans Werner Henze, aquest diumenge que ve. Sembla ser que aquest compositor es va quadrar davant el corrent musical de moda, després de la segona guerra mundial, que negava qualsevol validesa a la música que no fos ben dissonant o seguís el serialisme. Ja posaré al blog la meva opinió.
Crec que si que s'expressa molt bé sobre la tonalitat, però només li busco les pessigolles....:) Tinc ganes de saber sobre Henze! Moltes gràcies, i molt bon dia, Anna
6 comentaris:
Alban Berg i després Carles Santos?
Anna
No és cap contradicció. La música de Carlos Santos, al menys la pianística, és totalment tonal, una mica enequètica, repetitiva, minimalista pero tonal. Però el què m'interessa de Carlos Santos no és tant la seva música com el seu espectacle global i l'humor que hi concentra.
Estic d'acord però quin problema hi ha amb la tonalitat?
Per cert i Brad Mehldau, que ara ha gravat un disc amb Renée Fleming?
Anna
No conec bé en Mehdlau, però fa uns dies anant en el cotxe vaig sentir a Catalunya Música (o potser a Radio Clàssica?)un troç d'aquest disc i em va interessar força.
No m'he expressat bé en referència a la tonalitat. Volia dir simplement que la música de Carles Santos, al menys la pianística que jo he sentit, no segueix el llenguatge musical emprat pels compositors contemporanis del tipus de Guinjoan, Benguerel, Turina (el del Don Quixot al liceu)que no m'interessen gaire gens, no tant pel llenguatge musical en sí, sinó perquè la seva música no m'arriba. Potser no és prou bona o potser jo no la sé captar. La música d'Alban Berg, tot i ser difícil al principi i seguir un llenguatge musical semblant, la trobo interessant de veritat i m'arriba, com també m'arriba en Schomberg.
En fí, que això de la música és personal i intransferible.
Estic molt interessat ara en veure i sentir l'òpera "Boulevard Solitude" de Hans Werner Henze, aquest diumenge que ve. Sembla ser que aquest compositor es va quadrar davant el corrent musical de moda, després de la segona guerra mundial, que negava qualsevol validesa a la música que no fos ben dissonant o seguís el serialisme. Ja posaré al blog la meva opinió.
Crec que si que s'expressa molt bé sobre la tonalitat, però només li busco les pessigolles....:)
Tinc ganes de saber sobre Henze!
Moltes gràcies,
i molt bon dia,
Anna
Em busques les pessigolles? Doncs el dia que et vegi t'estiraré les orelles!!!
Publica un comentari a l'entrada