tag:blogger.com,1999:blog-29424894.post1854360338423817651..comments2023-10-21T12:30:14.660+02:00Comments on Medicina del Cant, òpera, música i altres coses: Max Reger - Phantasie über B-A-C-H, op.46Josep Rumbau i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15483389917481132260noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-29424894.post-85582302819111971242008-02-06T10:54:00.000+01:002008-02-06T10:54:00.000+01:00Realment és difícil asseure't davant un orgue i sa...Realment és difícil asseure't davant un orgue i saber que fer amb els peus si no has estudiat com fer-ho. Si pretens tocar el pedaler, inconscientment se te'n va el peu a la nota més baixa de la mà esquerra. Tot i així és un goig poder tocar un orgue dels bons en una església o una catedral, encara que el bisbe sigui votant del PP (i/o fan del Bosé).<BR/>JosepAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-29424894.post-20493088535795519702008-02-05T23:51:00.000+01:002008-02-05T23:51:00.000+01:00Els alemanys són fantàstics amb això que tenen els...Els alemanys són fantàstics amb això que tenen els noms de les notes amb lletres BACH-Si,La,Do,Si b i juguen...com Schumann i la seva amada, són d'una simplicitat-complexitat total. Ara a mi em flipa això de tenir un teclat als peus...ni el Bosé...:P<BR/>Petó,<BR/>AnnaAnonymousnoreply@blogger.com